Els grans operadors globals immobiliaris que actuen en el mercat de l’habitatge a les ciutats actuals, especialment els fons voltor i les societats patrimonials, presenten característiques de poca visibilitat i traçabilitat, perquè es desconeix en gran manera el seu funcionament, xarxa de negoci o relacions. La presentació d’aquest informe tracta d’aportar una mica de llum a aquesta fosca qüestió per al cas de Barcelona, amb l’objectiu d’augmentar la traçabilitat dels esmentats entramats.

Aquesta opacitat és buscada i també dificulta l’acció de pressió dels moviments socials, a més de diluir qualsevol mena de retre comptes per les conseqüències de la seva activitat –que no són menors– davant la societat (desnonaments, assetjament psicològic immobiliari, expulsió de veïns i veïnes d’edificis sencers, gentrificació, etc.). També és el cas de Barcelona, ciutat global d’interès per al capital internacional immobiliari o inversors, que desitgen extreure rendes d’edificis on milers de persones viuen, sense importar-los aquest petit gran detall i la funció vital de l’habitatge i de la ciutat, donar un sostre i possibilitar la vida digna del veïnat.

Els informes “El xoc immobiliari a Barcelona” i “Els fons d’inversió: una indústria depredadora de les ciutats i els drets humans” tracten de posar una mica de llum a aquesta fosca qüestió per al cas de Barcelona, amb l’objectiu d’augmentar la traçabilitat dels esmentats entramats, així com les eines per exigir responsabilitats en el respecte del dret a l’habitatge per part de la societat civil i els veïnats organitzats cap als operadors globals que ataquen el dret a l’habitatge i la ciutat.