El documental Space Metropoliz (2011) relata l’ocupació i regeneració col·lectiva d’una fàbrica abandonada a la perifèria de Roma, convertida en una llar per a més de 200 habitants i un bé comú obert al barri i a la ciutat. Neix així Metropoliz_città meticcia que acull nombroses activitats (cuina mestissa, ludoteca, camp de futbol, tallers culturals) i el MAAM, el primer museu habitat del planeta Terra.
En el debat posterior a la projecció es vol reflexionar sobre els processos d’especulació immobiliària i la mercantilització dels espais i formes de vida, les polítiques d’habitatge, l’ocupació, les pràctiques de reapropiació comunitària i l’autogestió. Dialogar sobre tot allò que pugui fer efectiu el dret a l’habitatge i a una ciutat, pensada i viscuda com un lloc més habitable i inclusiu.
Debat posterior amb:
Melissa García Lamarca: Investigadora en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser activista en la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (Pah) i en Obra Social Barcelona, on va participar en la redacció de l’informe L’habitatge per a qui l’habita sobre l’ocupació a Catalunya. És membre (del col·lectiu editorial) de la revista Radical Housing Journal, que publica recerca crítica sobre l’habitatge i comparteix estratègies d’activisme de tot el món.
Llum Oliver: Activista pel dret a l’habitatge i integrant del Grup d’Habitatge de Sants (GHAS). Habita en el Bloc de la Bordeta, al barri d’Hostafrancs, propietat de la Sareb.
Sara Bautista Arotinco: Habitant de Metropoliz des del principi. Es dedica diàriament al procés d’autogestió de l’ocupació i del MAAM i està compromesa amb la defensa de les persones migrants i del dret a la salut i l’educació.
Emanuela Bove (moderadora): Arquitecta, investigadora independent i docent. El seu treball se centra en el dret a l’habitatge i a la ciutat, l’urbanisme participatiu, la participació ciutadana i l’acció comunitària. És membre de la Plataforma Barcelona no està en venda, de la xarxa SET i de la revista Crítica Urbana.
Pau Allué: Activista del moviment okupa des de 1995, va participar a Verdi 28, on es va aconseguir la primera sentència contra l’assetjament immobiliari a Catalunya l’any 2005. És coautor dels llibres L’altra cara del Fòrum de les cultures S.A (2004) i El cielo está enladrillado. Entre el mobbing i la violència immobiliària (2006).
Amb la col·laboració de MAAM Museo dell’Altro e dell’Altrove di Metropoliz_città meticcia, Roma (Itàlia).
La que explicarem és una història de ciència-ficció. Però és també una història de convivència, intercanvi i compromís polític. És la història d’una ocupació i una provocació artística, d’una nau espacial i d’un museu. [Space Metropoliz]
SPACE METROPOLIZ
De Fabrizio Boni i Giorgio de Finis
58’. Documental
VOSE
Metropoliz és una antiga fàbrica de salami abandonada als afores de Roma. Un grup (des)homogeni d’italians, tunisians, peruans, ucraïnesos, africans i gitanos un dia trenquen el pany de la porta de l’antiga fàbrica i decideixen transformar aquell lloc en la seva CASA. Renoven, reparen, organitzen i habiten aquell espai, intentant crear –heroicament i de vegades amb una mica d’atreviment– un lloc on portar una vida digna.
Però els metropolitans es veuen obligats a lluitar, perquè la gent de la Terra no entén com poden viure feliços així, fora de les regles. Cansats d’estar sempre assetjats, un bon dia decideixen abandonar les barricades i fugir de la ciutat que els posa al marge de la societat civil, negant-los casa, treball, salut i drets. El seu projecte és senzill: construir un coet per arribar a la Lluna.
Aquesta, en definitiva, és la història que imaginen dos directors –que fa anys que s’ocupen d’emergències de l’habitatge–per explicar la ciutat mestissa il·legal. Per desenvolupar el tema de la Lluna –un full en blanc on tot és encara possible– es van convidar filòsofs, astrofísics, astronautes, ufòlegs, arquitectes radicals i desenes d’artistes, que van donar vida durant un any –l’any de la crisi i Occupy Wall Street– a una obra cinematogràfica i artística sense precedents.
Venim d’Àfrica, d’Europa de l’Est, d’Amèrica Llatina, d’Itàlia. Molts som refugiats als quals el corrupte sistema d’acollida no ha sabut protegir, desallotjats, que ja no hem pogut pagar l’exorbitant cost dels lloguers, romanís que s’han rebel·lat contra la segregació dels camps. Una realitat viva i complicada que s’ha enriquit amb la presència del MAAM, una experiència que ha seduït els habitants i el territori, i que ha aportat una defensa més a aquesta valenta empresa. [Space Metropoliz]