Obrir l’aixeta i que en surti aigua és un miratge a la Catalunya del 2024. El broll crea una il·lusió òptica: la d’un recurs infinit. La realitat més enllà de les aixetes i les canonades de les grans ciutats és ben diferent. El canvi climàtic a aquesta banda del Mediterrani s’ha traduït en un augment de les temperatures i en nivells de precipitació cada cop més escassos que han conduït Catalunya a la pitjor sequera des que n’hi ha registres.
Els embassaments buits, els camions cisterna abastint cada cop més municipis i les inversions multimilionàries per dessalinitzar aigua són les imatges més icòniques d’aquesta sequera sense precedents. Darrere de cada fotografia hi ha les persones que la pateixen, i que alhora fan tot el possible per posar-hi remei. Aquesta mirada més enllà del miratge de l’aigua és també la crònica del nostre temps.
[Visita comentada amb l’autor el 8 de maig]
Fotografia d’Àngel García.