La salut mental sempre ha semblat ser un tema tabú, una part de nosaltres que amaguem. Amb aquesta exposició “oculta”, volem intentar explicar aquest fenomen que, tot i formar part de nosaltres mateixos i de la societat, moltes vegades intentem que no sigui visible a ulls de tothom.
NO T’AMAGUIS és una exposició d’usuaris i usuàries del Centre Cívic Pati Llimona que, juntament amb el fotògraf David Salcedo, es trobarà a les instal·lacions del Pati però en llocs no comuns, intentant donar visibilitat a les nostres pròpies vulnerabilitats. Les fotografies estan “amagades” a l’espai, però visibles a l’ull que tingui curiositat, tal com nosaltres tractem d’amagar les nostres afectacions davant de tothom.
1 i 2. Nina Jané – “Sense títol”
3 i 4. Xavier Mamano. – “Estatua”.
Ell/a estava descoberta i, tot i que es trobava al voltant de molta gent, ningú l’observava.
5. Perdo Mata – “Empremtes”
6. Míriam Martí – “Mirar-se”.
De vegades es diu que “com és dins, és fora”. És realment així?
7. Míriam Martí – “This is it”.
Fotografia feta durant la 1a onada del confinament, amb la càmera, el trípode, el temporitzador i jugant amb el temps de llarga exposició, una exposició ben diferent del que podíem fer físicament. Vist amb perspectiva va ser dur, salvatge i molt estrany. Des d’aquí una reivindicació a les persones que hi són sempre malgrat la distància, parets i nuclis bombolla.
8. Anònim – “No me viene de gusto”.
Després de molts anys lluitant contra l’addicció a les pastilles antidepressives, la meva mare va ingressar a una comunitat terapèutica per desintoxicar-se.
9 i 10. Gloria Planell – “Sense títol”
11. IA Manté – “BASTAAA!”
Les malalties mentals molts cops són un tema tabú i s’amaguen… Jo m’he cansat d’amagar-me, vull poder expressar el que em passa!
12. IA Manté – “Quiéreme, ¡Por favor!”
Aquesta imatge va dedicada a totes aquelles persones que a vegades de la seva vida s’han llençat desesperadament als braços d’algú, sense importar qui fossin (moltes vegades en relacions destructives) tan sols perquè algú l’estimés. Va per vosaltres!
15 i 16. Carme Riu – “Des del rellano”
Al llarg de la vida, anem adquirint experiència sobre el nostre entorn i les coses. Els altres ens ajuden a desenvolupar la nostra pròpia trajectòria, basada en uns elements semblants, com ara tenir amistats, parelles, família, un gos, etc. No es tracta de descriure situacions concretes, sinó d’observar com les viuen els altres.
A grans trets, es contracten dos aspectes: l’interior o personal i l’exterior o social. Com a elements separats, però que s’interrelacionen i constitueixen un fil a través del seu plantejament per duples.