Volem fugir de la institucionalització i de l’estigma que es té sobre la ment. Volem parlar sobre el que succeeix quan aquesta no funciona com s’espera en l’àmbit social. A través d’una taula rodona en format pòdcast amb públic en directe, comptarem amb sis figures de professionals del sector de la salut que parlaran sobre el context social dels joves-adults, els fàrmacs i els psicodèlics.

A través del context i els problemes socials com la insuficiència del sistema sanitari, la falta de professionals, la pandèmia i la falta de recursos econòmics que deriven en augments de trastorns. També dels símptomes coherents amb la nostra ment i dels estímuls als quals estem exposats. Incloent l’abús dels fàrmacs, el fàcil accés i el desconeixement de la població sobre aquests i sobre l’ús dels psicodèlics en assaigs clínics. Què passa amb el seu ús? Es poden barrejar diferents psicodèlics? Què passa si ho fem?

Ponents:

Benjamin De Loenen – director d’ICEERS.

José Carlos Bouso – psicòleg i doctor en Farmacologia. Director científic de la Fundació ICEERS on es desenvolupen estudis observacionals i clínics amb ayahuasca, ibogaína i cànnabis.

Cristina Pozo – farmacèutica i es dedica als assajos clínics.

Sandra Caballero – farmacéutica, amb un màster de Nutrició i Salut i actualment treballa en una farmacia de Barcelona.

Maria Cascales – psicòloga, amb màster en Intervenció i detecció de la violència familiar i actualment treballant en el tercer sector atenent persones vulnerables i en risc d’exclusió social.

Dr. Michał Jasiński – psicòleg, psicoterapeuta constructivista a Barcelona i terapeuta d’integració psicodèlica, docent certificat del Coherence Psychology Institute i professor associat de la Universitat SWPS a Polònia.

Rosa Mª Dueñas – psiquiatra i psicoterapeuta, participa en assajos clínics amb psicodèlics. Actualment treballant al Parc Sanitari de Joan de Déu.

Intervencions destacades de les participants:

“Tenim a una joventut molt frustrada, cosa que agreuja problemes de salut mental. La falta de recursos i el poc futur que tenen els joves adults.” – Maria Cascales.

“Tenim dues parts de societat, la que té recursos per a poder costejar-se una teràpia i després una altra part que no disposa d’aquests recursos, què passa amb ells?.” – Maria Cascales.

“Des del col·legi de farmacèutics ens van avisar que no venguéssim paracetamol de més de 500gr per venda lliure perquè s’estava detectant que un perfil jove l’estava consumint i s’estava intoxicant.” – Sandra Caballero

“La situació que estem vivint avui dia és rara, tothom viu estressat i el desconeixement de la població afecta també a la solució. Pensem que els metges tenen la veritat absoluta. I hi ha altres opcions, la flora intestinal per exemple és molt important, ja que està totalment connectada amb el cervell.” – Cristina Pozo.

“Els problemes de salut mental augmenten en la població com si els humans estiguéssim mutant. Els cervells emmalalteixen com si no obeïssin a algunes causes o determinants polítics i socials.” – José Carlos Bouso.

“Quan pensem en els problemes de salut mental ens volem desfer d’aquests símptomes sigui com sigui, amb fàrmacs o amb altres substàncies. El problema és que des d’aquesta actitud poc es pot fer. El símptoma és una resposta adaptativa i coherent al que ens passa o al que ens va passar.” – Michał Jasiński.

“Dins de la psiquiatria l’arribada dels psicodèlics és important perquè són millors pegats i potser poden catalitzar que algú que no podia funcionar aconsegueix processar prou per a sortir del seu sofriment. Però sempre seran pegats ja que s’integren en un sistema de salut no integral.” Benjamin De Loenen.

“Hi ha una comissió a Holanda per a estudiar l’autorització del *MDMA per a estrès posttraumàtic abans que s’acabin els assajos clínics. Hi ha hagut una reunió entre demòcrates i republicans per a pressionar a la DEA perquè a l’octubre als EUA hi hagi *psilocibina i MDMA disponible per a ús psiquiàtric sense acabar assajos clínics.” – José Carlos Bouso.

“Els actius d’aquestes plantes té una mala fama, perquè es van estudiar en els anys 40 es va veure que tenien una funció terapèutica, llavors en els anys 70 es van començar a prendre aquestes drogues en un context diferent del qual s’havia iniciat. Es van començar a fer unes polítiques rígides i es van parar tots els estudis. Avui dia tampoc hi ha finançament suficient.” – Sandra Caballero. De